Classe #9: El click

Aquest matí he fet classe i la veritat és que n’he sortit una mica decebut. Crec que ha estat una suma de varis factors els que m’han deixat una mica enfonsat tot i que ara ja m’he mig recuperat. Els que em llegiu ja sabeu que sóc bastant optimista no?😛 No em deixo portar per el pesimisme però aquest matí, no sé, ha estat com si hagués fet el mític ‘CLICK’ de quan de sobte te n’adones d’alguna cosa. Primer de tot, crec que avui no hauria hagut d’anar a classe doncs nomès havien passat 3 dies des de l’ultim cop i nomès havia pogut practicar ahir i abans d’ahir i menys d’una hora cada dia. Clar, he arribat allà i no he pogut aprofitar l’hora, crec. A més a més, per comentaris del profe, me n’he adonat de que no en tinc ni idea de música. Com ben bé m’han ‘soggerit’ he buscat al diccionari paraules com “poco rit.” o “largo affettuoso” per saber com s’ha de tocar cada part d’una partitura. Jo sóc de professió informàtic i avui m’he sentit igual que ma mare quan li dic: “Però mama, nomès has de fer copiar i enganxar des del navegador al word, justificar-ho i imprimir a doble cara, és MOLT FÀCIL!” i ella responia: “Doncs a mi em costa homeee!!”. Com tot, hi ha dies bons i dies no tant bons. Alerta, que no és una crítica cap al professor, sino una sensació estranya que he sentit com d’estar fent una cosa per la qual no estic ‘dissenyat’. Tot i això en trec una lectura molt possitiva i és la de que si una classe em fa sentir malament o molt bé, reflexa que em prenc en serio això del violí i que no és un simple hobby per a mi. Queden moltes aventures per viure i tot just sóc al principi!!!

No tinc material nou per practicar doncs el que tinc no el domino ni de bon tros o sigui que no cal posar més fusta al foc.😉
El sr.Cervelló m’ha recomanat dos llibres i com que els he trobat a Amazon UK a preus ridiculs (parlo de 2 o 3 € jajaja) ja estan de camí (els originals són en anglès i millor llegir-los tal i com es van concebre):

– Pau Casals – Robert Baldock

– Una música constante – Vikram Seth (An equal music)

Ara no tindré classe fins no se quan però algun comentari caurà😛
Fins ara!

Published in: on Març 15, 2008 at 4:25 pm  Comments (3)  
Tags:

The URI to TrackBack this entry is: https://arquer.wordpress.com/2008/03/15/classe-9/trackback/

RSS feed for comments on this post.

3 comentarisDeixa un comentari

  1. Hola arquer, no et desmoralitzis per coses d’aquestes! està molt clar que t’ho prens molt en serio, i de fet, el que t’ha passat avuí, és molt normal. Portes només 9 hores de classe de violí i sembla que en portis moltes més perquè estas avançant molt de pressa.
    Estas fent moltissim! i clar, potser arriba un moment en que penses que ja has superat una cosa, després veus que no, pero no per això ets menys músic. Jo crec, sincerament que si que estas “dissenyat” per això, pero requereix moooolta paciència! Hi ha dies que et surt tot i dies que agafaries i tancaries el pany de l’estoig i tiraries la clau al mar,… això ens ha passat a tots,… pero mira:
    habituar-se a les posicions del violí i l’arc no son fàcils (em refereixo a “agafar-los”. És un procès lent que al principi costa molt perquè a part de la posició anti natural de l’instrument, has de llegir les notes etc. M’imagino que deu ser com quan s’agafa un cotxe per primer cop,… que si el fré, l’accelerador, els llums, el retrovisor, les senyals de trànsit, els peatons,…. uffff.
    Tots tenim dies bons i dolents,…. segur que sent informàtic tb hauras tingut dies de dir: ufff com estic avuí,…. doncs imagina’t si és una cosa totalment nova!
    Jo crec, modestament, que tens 3 qualitats molt bones:
    1. oïda
    2. flexibilitat
    3. molt interès i moltes ganes
    Pensa que abans de poder fer les dinàmiques (piano, fort, etc -per a qui no ho sàpiga) ha de passar una mica més de temps perquè és qüestió d’arc i l’arc és la cosa més difícil de dominar.
    Tothom es pensa que és la ma esquerra perque els dits corren pel batedor, pero no! el so, la seva qualitat, l’expressió, etc. depenen en un 90% de l’arc. Quan et comences a sentir segur, doncs la cosa comença a canviar. Ja ho veuras!
    En quant als llibres, el primer no l’he llegit, i el segón està molt bé.
    De totes maneres et recomano un altre que et pot anar molt be per aquests dies:
    EL CONTRABAIX de Patrick Suskind (no recordo si s’escriu així, és el que va escriure EL PERFUM) i entendras moltes coses!
    Fins aviat!

  2. Jo no sé tocar cap instrument però puc entendre el desànim que de vegades envaeix a l’estudiant. Em recorda quan encara fins fa poc em barallava amb l’àngles. Hi havia dies que deia: no sé per quin set sous he de fer l’esforç de sortir de nit de casa per anar a una acadèmia a sentir a un tio que no li entenc ni una quarta part del que diu. Però de mica en mica, i a força d’hores invertides et dones compte que et va quedant un posit que ni tant sols ets conscients i desprès et dones compte de que saps més del que t’havies pensat. Jo en el teu lloc continuaria perque està clar que tocar el violí et satisfà i estic convençada que en poc temps veuràs uns resultats espectaculars. Ànims

  3. Gràcies!!!
    No ho penso deixar pas!!!😀 Nomès faltaria jajaja. De fet si ara hagués de reescriue l’entrada, no seria tant pesimista🙂 Són coses que et passen un dia i l’endemà ho veus diferent. Fins aviat!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: