Buscant algunes partitures

Bé, ja començo a tenir bastant material que la Sussana em va deixant i veig que sóc bastant fetixista en el sentit de que em fa il.lusió tenir les partitures originals tb per mirar-les, veure altres peces del llibre, anar-les coleccionant a mesura que les vaig aprenent, tornar-hi al cap d’un temps.

Per tot això, em vaig disposar a buscar un lloc on comprar partitures a bon preu.

Per internet he trobat bastanta coseta però les despeses d’enviament es mengen qualsevol estalvi que puguis fer comprant-les. Tot i així, he comprat a www.allegro.co.uk el llibre de Ed.Peters de Baklanowa, 8 Stücke. En tres dies el tenia a casa. El preu amb enviament i tot surt més econòmic que a botigues de Barcelona de les quals parlaré tot seguit.

Les més populars són Casa Beethoven i Audenis.

Vaig decidir anar als dos llocs i jugarme-la a la vegada que coneixia la seva manera de fer.

Audenis: La seva web és molt usable, i el més important, tenen TOT el material on-line per a podr consultar-lo. També diposen de catàleg d’instruments i/o accessoris. Vaig decidir anar a una de les dues botigues que tenen, la del carrer València. La botiga té dues plantes: la primera, on hi ha els instruments, i si baixeu per unes escales, anireu a parar al Paradís de les partitures! Important! Es pot xafardejar! Tot i que jo no en tenia ni idea, vaig poder estar llarga estona mirant i remirant tot un munt de partitures de violí.
No vaig trobar cap dels llibres que buscava dons no en sabia ni els noms😀 aquell dia. Com que sóc suicïda i no m’en volia anar a casa amb les mans buides, vaig comprar un llibre play-a-long d’adaptacions per a Violí (nivell 2-3) d’obres de John Williams, que compta amb peces de Star wars, Harry Potter, etc. De moment no ho puc tocar ni boig però bé, sempre m’han fet gràcia les parts de violí d’aquest compositor de bandes sonores.

Ja que era allà, he aprofitat per comprar una sordina metàl.lica que he de dir que és genial (Això si que ensordeig!) La de goma nomès li serviria a Beethoven!😛

Parlant de Beethoven, l’endemà vaig anar a les Rambles per fer una visita a la botiga. He de dir que per molt renom que tingui, em va caure una mica als peus! totes les partitures estaven en carpesans i feia por perque nomès ells els tocaven. Jo havia fet els deures i vaig donar-li un paper amb els dos llibres que buscava: Escuela de tècnica de violin I del sr Shradieck i Alte geigen stücke, un conjunt de peces d’autors Barrocs i d’aquella època, adaptades, és clar, per a principiants, per el sr A. Moffat. Les tenien ambudes i les vaig comprar. Ja a casa, vaig mirar al web de Audenis, i m’haurien sortit per 5€ més barates!!!

Resumint, que Beethoven és més car i no pots remenar. Audenis és més barat i pots remenar. Clar…la cosa es decanta clarament. Desprès però penses i dius: clar és que Audenis té marges brutals amb els instruments i poden ajustar més els preus de les partitures i Casa Beethiven nomès ven partitures…És un dilema, sí!

Published in: on Març 1, 2008 at 7:00 pm  Comments (3)  
Tags: ,

The URI to TrackBack this entry is: https://arquer.wordpress.com/2008/03/01/buscant-algunes-partitures/trackback/

RSS feed for comments on this post.

3 comentarisDeixa un comentari

  1. El perquè de no fer-te comprar llibres els primers mesos.
    Al principi, quan un comença, s’ha de veure com “respira”, hi ha persones que necessiten més d’una cosa, em refereixo a certs exercicis, o peces que li poden anar millor, i a d’altres doncs, funcionen molt millor amb altre tipus d’exercicis i peces per a iniciar.
    El cas és que actualment, hi ha tants mètodes i tàntes coses diferents, que és difícil aconsellar què comprar o què no comprar. Però
    arriba un moment, en el què ja saps per on van els “tiros” i llavors ja pots prendre una directriu molt més concreta.
    Un altre aspecte important:
    Quan un alumne arriba, després d’haver comprat violí, arc, etc. no està com per tirar cohets, em refereixo a la part econòmica, i clar, sap greu fer-li comprar un munt de llibres sense saber si certament seran bons per a ell/ella.
    Evidentment, és genial que un comenci a fer-se la seva col·lecció de partitures perquè, com molt be dius, tenir tot els llibres fa il·lusió!
    Sobre tot quan els tens per primer cop, els obres, fa olor a partitura nova, vas veient què més hi ha,… és l’ideal!
    Però no sempre els pares o els alumnes adults hi estan d’acord!
    I, d’altres, que han decidit comprar un llibre, després han dit: com és que no heu fet totes les peces? i clar, llavors els hi has d’explicar el perquè, etc, etc, etc.
    Com t’he dit abans, hi ha molts mètodes de violí, actualment, però la meva filosofia, és que el mètode és l’alumne. Fa alguns anys, em vaig plantejar d’escriure un mètode, però em vaig adonar, amb els alumnes que tenia, que era impossible!!! cadascú necessitava coses diferents! i què fas?
    L’alumne et guia, sobre tot al principi, cap a on has de anar.
    I, per acabar, com ja he dit abans, arriba un moment quan el nou violinista ja està a punt, és a dir, ha entès perfectament tot el procès inicial i més que entendre’l l’ha interioritzat, i és capaç de posar-lo en pràctica, és llavors quan ja es passa a un altre nivell en el què les partitures comprades seran utilitzades cent per cent.

  2. Wow mega comentari!😀
    Ja m’ho imagino que al principi és millor anar fent una mica d’aqui i una mica d’allà. Ja et dic que és cosa meva, que m’agrada tenir-ho i mirar’m-ho i intentar-ho tocar.
    Lo del mètode de violí sembla un projecte interessant, ja l’has abandonat del tot?
    Salut!

  3. Hola!, ja he entès que era una cosa teva, no volia pas fer una crítica, tot el contrari! de fet, i ara canviant de tema, suposo que com a mi, et deu haver passat que algú t’hagi dit: m’he comprat aquest llibre i està molt i molt bé, si vols te’l deixo! doncs jo sempre dic que NO, que en tot cas me’l compraré, perque no m’agrada gens tenir llibres que no siguin meus, un llibre, com una partitura són obres d’art i crec que son personals i intransferibles!
    Em preguntes pel mètode,… és que, com ja vaig dir en l’anterior comentari, el mètode és l’alumne,… no és que l’hagi abandonat del tot, de fet, últimament i veient que tinc més alumnes adults que petits, em plantejava fer un mètode per a adults, amb apartats diferents, tals com nocions de liutheria, història de la música, tècniques diverses,.. diguéssim un mètode on no només hi hagués notes, m’explico? pero, en la part de peces, estudis, etc,.. em trobo amb el mateix dilema! qué faig? selecciono unes peces concretes que no sé si els hi aniran be a tothom? la idea, la tinc al cap i poc a poc va germinant,… em pregunto, que tal vegada i, havent analitzat el tipus d’alumnat adult que tinc, el que podria fer és composar jo mateixa una sèrie d’estudis, i fer uns exercicis suficientment “oberts” (és a dir, aplicables a persones diferents) i intentar que hi hagi per tothom, m’explico?
    De moment és un projecte que tinc al cap. Suposo que durant l’estiu, podré avançar més si realment em decideixo a fer-ho i si veig que pot ser útil.
    Ara, amb el curs, és impossible pensar en una cosa així i dedicar-li l’atenció que es mereix, que és tota.
    Tenir una escola de música, no és només donar classes, evidentment. Llavors, cada dia surgeixen problemes qwe poc tenen a veure amb la música ique s’han de resoldre.
    A l’estiu? no ho descarto! i el projecte m’agrada i molt,…
    El proper dia que tinguem classe, si vols, t’ensenyaré diversos mètodes que tinc, i t’explicaré per on falla cadascú d’ells, ojo! que tots estan molt be, però, per a que un mètode sigui començat i acabat, i l’aliumne se’l compri i l’utilitzi sencer ja és una altra qüestió. D’aquests mètodes, a tú t’aniran be unes coses i a d’altres altres coses,.. m’ecplico?
    Quedarem i t’ho explico in situ i amb material! segur quue t’interessarà molt!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: