Per fi tinc temps!

Per fi tinc els tardes lliures i una de les coses que tenia pendents desde feia mesos era anar a Casa Parramon a tunejar-me el violí. M’hauran de posar un pont nou, i una corda LA que la que tinc té mil anys. Aviam quant em costa la broma però beno, tot sigui pel violí que tant em dóna

Concert d’estiu!

Buff, desprès dels nervis infinits passats ahir puc afirmar que hem superat el concert d’estiu. La velada de gairebé 3 hores va esta repleta de música com era d’esperar Vam omplir l’auditori Pepita Sellés i la veritat és que va ser molt gratificant! Respecte a la meva actuació, vaig tocar una petita peça barroca anomenada Loure del sr. Papean i els nervis em van traicionar i això, com sempre, es va traduïr en un arc saltimbankis que va deslluïr la meva fugaç intervenció. Però bé, a molts de nosaltres ens va passar alguna cosa i està clar que el factor públic afecta molt, sobretot si és dels primers cops que toques en públic amb un isntrument que no domines. Desprès també vam veure músics que ho tenen superat i que van fer unes actuacions genials! Una experiència molt positiva! tinc més ganes que mai de seguir amb això del violí! El veure gent que feia coses que jo havia fet, gent que feia coses semblant a les meves i gent que feia coses molt més avançades em va fer veure que és un camí ple de nous reptes que s’han d’anar superant poc a poc, sense pressa però sense pausa!

Gràcies Sussana, Trini, Jordi i demès profes de l’escola per ensenyar-nos de la manera que ho feu, entregats i sense ‘tivadeses’, mètodes estàndar ni demès prejudicis que us fan ser especials i diferents de moltes de les acadèmies (no m’agrada el nom) que hi ha actualment!

A petició de l’espectadora, poso el video. Ja ho diuen que alguns no tenim vergonya

PD: El video és gravat amb un movil i com es pot entendre, el micro no està preparat per grabar violí i això fa que totes les noets sonin desafinades. No és cap excusa D’aqui uns anys em farà gràcia veure aquest vídeo altre cop

Classe #20: Assajant pel concert i més Kaysers

Queden pocs dies pel concert d’estiu. Jo tampoc hi he de fer gaire ja que nomès toco durant 2 minuts però poden ser 2 minuts infinits si no vaig amb una mica de seguretat! Avui hem fet la peça 500 cops, molts d’ells solet i molts altres amb piano acompanyant-me. Crec que sona bastant potable. Hem intentat relaxar la ma dreta perque el so sigui menys brusc al canviar de nota però a 2 dies del concert i veient que no em sentia còmode ho hem deixat correr. O sigui que tocaré encarcarat. jajajaja. Dilema: toco amb o sense partitura? Si toco sense queda poc seriós però si toco amb partitura tinc por de concentrr-me massa amb unes notes que ja em sé i de sobte quedar-me bloquejat. Crec que tocaré sense partitures! Sort que tinc a la Trini i això assegura un 50% de l’actuació

La profe m’ha donat un Kayser més, el #3 i aquest cop crec que s’ha flipat. Però ella és així, em posa coses que un dia dic que són impossible i que desprès, no sé com, ja les veig normals.

Classe #19: Una altra peça al tel.ler

Avui hem començat una nova peça de les de ‘Alte geigen stucke’ (Peces antigues per violí). Havia fet la de Largo affetuoso de Corelli. Ara toca Loure de Papean. Aquesta peça l’hauré de tocar al concert d’estiu del 30 de juny! O sigui que m’hi he de posar a saco! L’hem provat i no era molt complicada però té alguna putadeta jejeje. Hem repassat Polo #1 i Kayser #3.

La vida és com una pel.lícula…

Ahir va abandonar aquest món la meva àvia. Va ser plàcidament i és d’agraïr. Era una gran amant del cinema, la música, els llibres i el teatre. Ella va ser una de les persones que m’ha transmés més en aquests aspectes. Sempre parlàvem de la cartellera, d’òpera i demès al sofà quan venia diumenges a dinar. M’agradaria dedicar-li aquesta cançó, banda sonora de Cinema Paradiso. Fins sempre!

Classe #18: Arriba l’estiu i amb ell els Polos

Desprès de la meva primera audició, hem començat a concentrar-nos en aspectes de com agafo l’arc per tal de perfeccionar el so. Sí, sembla que sempre faci el mateix però poc a poc va sortintun so menys grotesc. La profe m’ha dit de començar a fer dobles cordes o sigui que no nomès he de tocar una nota sobra una corda sino dues sobre dues cordes. La idea és imaginar una corda entre les dues que volem tocar per tal de que l’angle sigui el correcte i sonin totes dues. És molt complicat perquè ja en tens prou amb 4 cordes i ara a sobre li sumes 3 més! Hem començat amb el #1 exercici de Polo, un home que va fer un llibre tot de dobles cordes. Quan ja domini el #1, tocarem el #3 en el qual la cosa es complica dons els dits van més bojos ja que han de tocar diferents ‘acords’ per arc.

Audició #1: Tota una experiència

Ahir vaig assistir i participar a una de les Audicions que l’acadèmia celebra gairebé de manera mensual al local. La diferència d’aquesta va ser per mi el fet de no nomès assistir-hi com a oïent sino també com a intèrpret. A les 20:00 va començar tot. Primer van tocar dues noies el piano i no sé com ja em tocava a mi. La meva actuació, la tercera, va ser un pèl estrambòtica ja que l’arc em va començar a fastiguejar, i botava de mala manera sobre les cordes. Nomès em faltava això!! Però bé, vaig fer les tres peces i em vaig sentir satisfet, no per la qualitat de la interpretació sino per haver-me atrevit a fer-ho nomès portant 4 mesos. Desprès hi va haver una cantant, una guitarrista novell com jo, una altra cantant, una pianista, una violinista, un duet de veu i piano i una interpretació genial d’un pianista. Crec que tothom ho va fer molt bé. L’experiència va ser genial i llàstima de no tenir més lloc perque va ser un èxit de convocatòria. Ja tinc ganes de fer el concert d’estiu!

PD: No he posat els noms dels altres intèrprets per temes de privadesa

Classe #17: Preparant l’audició

Avui hem estat fent altre cop el Kayser #3 per anar polint més cosetes. Pot semblar que si classe rera classe estic sempre fent la mateixa peça, no serveixi per res. Però creieu-me, cada dia surten coses noves. Total, que de pèrdua de temps res de res!! Desprès he tocat les tres peces russes que he de tocar el divendres a la meva primera audició. Hem anat al piano per improvitzar un acompanyament i la veritat és que millorava moltissim amb piano. Bé, ara nomès de tocar, tocar i tocar les peces fins divendres

Classe 16: Recuperant la confiança

A la classe d’avui hi anava bastant desanimat. El problema és que estic en el típic període on sembla que no avancés res. De fet, em semblava com si anès cap enrera. Quan he arribat i he començat a tocar, el so que sortia era molt més bonic que el que sentia a casa i he arribat a la conclusió de que l’habitació on toques té moolt a veure. A casa tot sona més apagat i això desanima. Miraré com solucionar-ho. Hem estat tota la classe fent i refent a càmera lenta el Kayser #3. És una peça bastant llargueta i amb algunes ‘putadetes’ d’afinació. Hem intentat resoldre els problemes que tenia i al final he sortit de classe molt animat. Beeeno, alenys tot ha acabat bé! El pròxim dia ens centrarem amb les peces que he de tocar per l’audició!!

Enfeinat!!

Buff, ara ja molts dies que no escric res i és que últimament tinc molta feina amb la UOC i d’altres coses i vaig de cul! Quan m’he posat al dia dels blogs que solc visitar m’he trobat amb una agradable sorpresa i és que una lectora incondicional, la plugim constant, m’ha otorgat un premi, el PREMI DARD 2008 i m’ha fet mola il.lusió! Gràcies plugim!!!!

Quan tingui més temps ja escriure que tinc moltes coses a dir!!