Com és habitual en la Sara, de sobte et trobes que t’ha posat deures per anys en menys de 5 minuts. I és que mentre que jo anava pensant quan i com estudiaria el #13, ella ja anava girant pàgines i em deia: “Hombre, el numero #1, todo violinista lo tiene que tocar, bueno todo violinista que se precie” Más madera! Canvis de posició, etc.

Beno, doncs això és el que sentiran els veïns a partir d’ara, serà la seva Kreu (tzer )

També vam aprofitar per fer uns arpegis amb diferents modes i per mirar com estudiar uns compassos del concert que estic fent, que m’atabalaven molt! Per estudiar aquests compassos farem servir l’estudi 13 de Kreutzer que segueix el mateix patró. És difícil d’explicar com és el patró, per això us passo una obra de Bach per cello que n’està plena perque entengueu de que va la cosa.

Desprès em va explicar que fariem moltes escales… i això m’agrada i vam fer alguna prova amb la de Re en 3era posició i d’aqui ja vam anar a exercicis per canviar de 1era a 3era i que tinc de deures per anar ja acostumant-me a fer-ho de manera natural i no nomès quan una peça ho requereix.

També em va corregir bastant la posició dels braços, sobretot del colze esquerra que ha d’anar movent-se depenent de la corda i jo el deixava bastant quiet i això feia que la mà pobra patís quan era a la 4rta corda.

Desprès vam parlar de quan la ma es mou cap amunt de posició en posició fins que arribes al cos del violí i el polze s’ha de quedar de ‘pivot’ i moure la ma per sobre de la caixa del violí. He de fer glissandos sobre cada corda que abarquin tota la corda per aconsguir que em surti de manera automàtica.

Aleshores vaig tocar una mica del Vivaldi i ja va poder veure amb quina mena d’estudiant se les hauria d’haver. Jjajaja com sempre, el que ja em deia la Susana, no respiro, toco nomès amb la punta de l’arc, m’atavalo, etc.  Ara a corregir tot això. De moment deixem el Vivaldi i ens hem posat amb una peça que ja em va passar la sussana que és un concertino a lo Mozart però que no és de Mozart.  De moment vam fer 2 o 3 linies però cuidant molt els arcs, els trinos i demès. O sigui que de moment m’he de concentrar amb aquest tros.

També m’ha passat algun estudi per intentar dominar lo de moure’m al centre de l’arc sense anar a la punta…

Total, una hora molt intensa i que m’ha reportat molta feina per fer però amb energies renovades!!!!!!!

Avui aniré a la primera classe d’aquest nou curs on les classes ja no me les impartirà la Susana sino la Sara. Aprofito per agraïr a la susana tot el que m’ha ensenyat i la infinita paciència que jha tingut amb mi…gràcies!!!

sc,c,sc,c,sc,c,sc,c  (semicorxea, corxea, etc)
Desprès fem al revès: c,sc,c,sc,c,sc,c,sc

D’aquesta manera, acostumem als dits a fer les sc en diferents parts del patró de ritme que molts cops és el que costa. Un cop hem fet diferents patrons, la seqüència de notes ja queda molt mès dominada i podem passar a fer tot sc altre cop. Ho varem provar i realment funciona. És com màgic

Hem reenganxat els estudis per intentar millorar molt l’afinació, l’arc i les lligadures perque quedin uniformes que actualment no ho són perque depén d’on sóc de l’arc, sona més fluix o més fort. A més a més, tinc el mal vici de, al canviar d’arc fer una mena d’acceleració que es tradueix en un canvi de volum no desitjat :s

Els dos estudis que he de practicar són del Kayser, el #8 i el #9.  Realment el Kayser és un llibre genial i que li pots treure molt suc perque els estudis no són soporífics i al final acabes xiulant-los mentalment tot el dia al metro i pel carrer perque tenen la seva melodiositat Crec que això és molt important quan estudies perque quan has de fer el mateix estudi 80-100 cops almenys ha de ser agradable, no creieu?

Excuses a part, aquest passat divendres vam celebrar el concert de nadal de l’estudi. Inicialment haviem de tocar el concert per 4 violins de Telemann però per causes diverses, es va cancel.lar una setmana abans. La profe em va proposar de fer una petita peça amb ella. No era complicada, era un minuet de Mozart, però clar, a una setmana del concert, era una mica precipitat. Me la vaig jugar i al final no va quedar malament

Bon Nadal a tots/es!!!

Per relaxar canell, doncs toca fer exercicis de tècnica!!! I per això treiem de la motxilla el op3 de Sevick. Són 40 variacions d’un mateix tema per a diferents cops d’arc. És una passada de llibre perque els exercicis són curts però cada un és un món. De moment hem fet el 6 i el 8 k són conjunts de 4 semicorcheres per nota. La idea és que agafi soltura tocant-les cada cop més ràpid. Inicialment ho pots fer tranquil.lament tocant com sempre però quan vas pujant de velocitat te n’adones que no dones a l’abast. Però si començes ja tocant lentament i nomès movent el canell, vas pujant de velocitat i arribes molt més lluny i amb menys esforç. És bastant màgic la veritat

També hem fet una mica de Vivaldi per mirar bé els canvis de 1a a 3a que quedessin nets i fent algunes notes més seques que d’altres. He de reconeixer que em costa canviar el cop d’arc. Massa mesos fent un sol cop