Ara fa 6 mesos justos vaig començar les meves classes de violí a l’Estudi de Música Jordi Cervelló. Nomès fa sis mesos però per mi han semblat molts més. Diuen que quan una cosa t’agrada, passa volant però aqui no ho podem aplicar perque em sembla molt de temps però em fascina aquest instrument i com he rebut les classes. Han estat 6 mesos de classes, de frustracions, d’hores i hores posant la costella, posant resina a l’arc, queixant-me a la Susana, la meva pacient profe, de que no sonava bé, deixant plasmades les classes aqui al blog, etc.. Si miro enrera me n’adono de que ha estat molt intens i de que em queda molt per apendre i disfrutar! No em puc imaginar quins seran els meus progressos d’aqui a 2 anys per exemple, ni quin violí tindré entre les mans.  Gràcies a totes/s els que em llegiu de tant en quant!!!

Ahir la classe va ser intensa. ens vam centrar en els primers compassos de Bourée de Bach. Repetició rera repetició fins a aconseguir un so net i suau. Va costar molt. De fet a vegaeds semblava que ho aconseguia i desprès tornava a fer els mateixos errors. I a més a més encara no domino la partitura o sigui que tinc l’atenció dividida. Aquest cop em centraré més en tocar bé i no pas en tocar TOTA la peça. No té sentit tocar-la tota si la toques fatal. Millor tocar 4 compassos però bé. La Susana em va ensenyar com fer els acords de manera no brusca ni violenta (que és com jo ho feia). També vaig poder tocar un momentet amb un violí i un arc professionals i em vaig quedar a quadres. Quina diferència. Però no nomès de so, sino que tot semblava molt més fàcil! I el so, era super curiós! Clar, quan un toca, el que sent és molt diferent del que sent la persona que no toca. Tens la caixa arran d’orella. Quan vagi a provar violins, no sé com podré veure si allò sona bé o no perque clar la sensació és super nova i inquietant. el mateix amb l’arc. És tot un món això i realment has d’haver tocat i provat molt violins i arcs per arribar a tenir un criteri. Sempre des del punt de vista musical eh? que és el que m’importa  ami, com a músic. Passo de pijades i d’especulacions perque ja començo a veure que hi ha molta farsa en aquest món.

Ahir vaig veure aquest video i em va encantar. Realment qui pugués ser luthier. Però luthier luthier eh? Del pal, anar a triar les fustes, anar-les buidant, mesurant, polint, buff, genial!

El video és del mestre Vasile Gliga.

PD: Estic investigant els violins Jay Haide perque ja me’ls han ofert vàries tendes de Barcelona i no els coneixia de res. Pel que sembla són, com gairebé tot, fets a la Xina per petits tallers i desprès es munten a Estats Units i els preus van desde els 600€ als 1500€ aproximadament. Caldrà veure com sonen!!! Aviat, aviat!

L’altre dia fent proves amb la càmera va sortir això. M’encanta l’estètica del violí. És realment l’instrument més maco que conec Bé, tb hi inclouria als germans grans, i potser el segon seria el cello! Això sí, preferiblement no brillants, sino mate. Pel que fa als taps, són fruit de força mesos coleccionat-los eh? No penseu malament jajaja
Si en faig més les aniré penjant i si algú n’aprofita alguna com jo ho he fet d’altres llocs, doncs encantat!

Com a estudiant d’empresarials que sóc i desprès d’haver fet una assignatura de marketing on ens expliquen el comportament del comprador alhora d’adquirir un producte amb el que té un gran grau d’implicació, he començat a fer investigació del mercat de Barcelona pel que fa a violins. He demanat informació sobre quins violins tocaven a Casa Parramon, a Audenis, Ricomà, luthier Xavier Vidal i d’altres i ja tinc per on començar. Segurament la setmana que ve coemnçarà l’aventura de la (Veu d’indiana Jones) Recerca del violí perdut!!! Jaajaja

La classe d’ahir no nomès va ser de caire acadèmica sino que també vaig aprofitar per parlar del tema NOU VIOLÍ. Buff estic fet un embolic. La Susana em diu que no me la jugui comprant per Internet i que tot i que puc provar el violí a Estats Units i tal doncs que a ella li agradaria sentir-lo també perque sap quines coses s’han de mirar i quines tècniques que encara no domino cal provar. O sigui que crec que hauré de comprar-lo a Barcelona. nomès em preocupa que es dispari el preu i que pel que tinc pensat gastar-me nomès em rtobi amb violins de fàbrica que desprès sempre et quedes amb un mal regust de boca de “i si….”. Seguirem informant!

Aquesta tarda ha estat de les més gratificants que recordo. Hem estat treballant molt amb l’arc i s’han pogut veure resultats!!! Per fi he entès el moviment de canell suau que la Susana em deia que havia de fer quan estava al taló i havia de canviar de sentit amb l’arc. Té tel.la però ara que sé com ha de ser, ja podré practicar fins que surti bé i natural. Per altra banda, hem vist dues coses més, a la corda 3 i 4 he de posar el colze més endavant per així evitar que l’arc vagi torçat i jo haver de corregir-lo de mala manera. A més a més també hem treballat el teema d’agafar fermament l’arc però deixant sobre ell el pes del braç. Quina diferència, era com tocar amb un fideu! Era super còmode, jo estava molt més relaxat i podia pensar en altres aspectes com l’afinació. Tota una descoberta. La profe ja mho anava dient tot això però es que fins que no tens algunes coses clares i apreses no et pots concentrar en aquests aspectes. Tot això ho hem practicat amb el Kayser #5 que no sé perque s’em pujava de to. Però beno això no em preocupa gaire.

Al acabar la classe, la gran sorpresa, la meva pròxima peça és una passada. És Bourée BWV1009 de Bach. És per cello però nosaltres som així de xulus jajaja. Té coses molt guapes, entre elles tot de dobles cordes, els meus primers trinos i un munt de lligadures i parades d’arc que ja tinc ganes de tocar!!!

Nomès arribar a casa he estat tocant-la fins que ja eren les 21 i calia no destorbar al veïns!

Estic mooolt content!!!!

Aquests dies em ronda pel cap la idea de comprar-me un violí nou en un futur no molt llunyà. No és fàcil decisió i més sent novell i per això intento aconseguir el màxim d’informació al respecte. He llegit un munt d’articles per internet sobre diferents cases de violins i estic veient que hi ha una gent que diuen que treballen molt bé a Rumania. Es diuen Gliga i són preciosos. Concretament la sèrie Professional té molt bona pinta i uns preus molt interessants (1500€) que concorden amb el que tenia pensat gastar-me. Per altra banda, com arriscar-se a comprar algo així sense haver-ho tocat? Bé, això té solució doncs a l’agost viatjo a Nova York i allà ja he localitzat botigues on el tenen. A Barcelona no he trobat informació al respecte.

Ja vorem!!!

Bé, com que a vegades el blog es queda desatès quan hi poso les classes atrassades, les intento posar en ordre i amb data de quan les classes van ser. Per això pot ser que us trobeu que apareixen entrades de cop jejeje.

…diuen que arriba la calma. En el meu cas en part és cert perquè ja m’he pogut relaxar més desprès de l’estrés del concert. Com ja he dit en l’anterior post, ara tinc les tardes lliures i tinc la intenció entre d’altres coses, de solucionar temes pendents amb el violí. He de relaxar la mà, el canell, el braç. Toco massa rígid. Avui a classe hem fet exercicis per aconseguir això i el tema de la tremolor. La susana m’ha fet tocar l’escala de ReM de 4 maneres diferents. La idea consisteix en agafar l’arc amb nomes polze i cadascun dels dits i depenent del dit que fem servir, fer servir nomès la aprt de l’arc que treballa bé amb aquell dit. Així la part superior de l’arc va bé amb el dit índex de la mà dreta mentre que la part de baix de l’arc necessito sobretot del dit petit per a aconseguir un bon so. Aquest exercici va molt bé per entendre el paper de cada dit de la mà que agafa l’arc. Desprès quan toco amb tots els dits, depenent del tros de l’arc en el que estic, pressiono més un o altre dit. És molt bon exercici, llàstima que quan toco un estudi o una peça se m’en va la bola i ja no hi penso i acabo fent-ho com sempre, a bollo. Amb el temps, m’ha dit la profe, que em semblarà natural el moviment. El mateix em passa amb el canell i amb la rigidesa de la mà dreta que fa que en alguns punts no soni del tot bé. Estamos en ello!!!! He tocat una part del Kayser #5, un estudi que m’encanta perque la trobo del tot rodó! Ara, el tio té tel.la eh? Amb mil alteracions per allà al mig