Fa molt que no escric i és perque últimamanet no feia res de nou a classe de violí. No és que no fes res de nou, però són coses tant de perfeccionament i correcció que no aportaven res a la meva crònica. Suposo que és normal que als inciis tingués moltes coses per explicar i ara ja no hi ha tanta cosa nova, i molta feina per fer el poc que sé, ben fet.

Excuses a part, aquest passat divendres vam celebrar el concert de nadal de l’estudi. Inicialment haviem de tocar el concert per 4 violins de Telemann però per causes diverses, es va cancel.lar una setmana abans. La profe em va proposar de fer una petita peça amb ella. No era complicada, era un minuet de Mozart, però clar, a una setmana del concert, era una mica precipitat. Me la vaig jugar i al final no va quedar malament

Bon Nadal a tots/es!!!

El nou cop d’arc, l’spiccatto em porta pel camí de l’amargura perque em surten uns bots molt alts i gens fluïts. La profe ja em va dir que clar a la primera no sortiria. Avui hem estat mirant perque no surt fàcilment. La idea és relaxar moolt el canell i deixar que sigui ell qui mogui l’arc fent cercles i no pas fer-ho amb el braç que és el que em surt instintivament.

Per relaxar canell, doncs toca fer exercicis de tècnica!!! I per això treiem de la motxilla el op3 de Sevick. Són 40 variacions d’un mateix tema per a diferents cops d’arc. És una passada de llibre perque els exercicis són curts però cada un és un món. De moment hem fet el 6 i el 8 k són conjunts de 4 semicorcheres per nota. La idea és que agafi soltura tocant-les cada cop més ràpid. Inicialment ho pots fer tranquil.lament tocant com sempre però quan vas pujant de velocitat te n’adones que no dones a l’abast. Però si començes ja tocant lentament i nomès movent el canell, vas pujant de velocitat i arribes molt més lluny i amb menys esforç. És bastant màgic la veritat

També hem fet una mica de Vivaldi per mirar bé els canvis de 1a a 3a que quedessin nets i fent algunes notes més seques que d’altres. He de reconeixer que em costa canviar el cop d’arc. Massa mesos fent un sol cop

Ahir mentre estudiava a casa em va petar la corda mi violentament. De l’ensurt em va saltar l’arc i al intentar agafar-lo, em va caure també el violí. Tot dos a terra, sí senyor. Per sort no hi ha hagut danys VISIBLES però avui amb més calma faré un anàlisi de la gravetat de l’accident . Espero que no s’hagi malmés!!!

Quina il.lusió!! Avui hem començat a fer un nou cop d’arc.  Fins ara haviem fet el detache que era una nota per arc i el legato, que eren vàries notes per arc lligades. Doncs avui hem fet l’ Spiccato. La idea és fer botar l’arc contra les cordes amb precisió per a que cada cop que hi ha contacte entre arc i corda, soni una nota. O sigui que l’arc va botant i va tocant les notes separades per un espai de temps igual a l’estona que l’arc està rebotant a l’aire La teoria és simple però aconseguir-ho no tant. El principal problema que hi trobo jo és que costa esta relaxat perque vols k boti com tu vols i aleshores sense voler agafes massa fort l’arc i ja no té el comportament esperat. A més a més depenent de la corda, el pes de l’arc varia i l’spiccato l’has de fer més amunt o més avall de l’arc. La profe recomana primer fer detache amb el rang d’arc que necessitaràs i el ritme i aleshores començant arc avall, fer el primer bot per anar agafant-li el tranquillo. Costa però és molt emocionant!!!

Aquesta tècnica permet fer notes molt més ràpides ja que no mous el canell ni el braç gairebé, sino els dits i això et permet aconseguir molta més velocitat amb menys esforç. L’altra cosa important és que si nomès fem botar l’arc el so és molt fluix, per això hem de passar una mica d’arc també en el moment de contacte de l’arc amb la corda per així etnir més fregament => més so

Aquesta tècnica l’hem après arrel d’un tros final del concert op2. de Seitz on hi ha un seguit de semicorxeres que cal fer ràpidament i amb spiccato.

Hi ha una peça que tinc desde fa temps però en la qual no haviem entrat de fons perque teniem audició final de curs i altra feina pendent. Ahir hi vam entrar i av ser productiu. Es tracta del concert #2 de Seitz. És un concert que anomenen ‘fàcil’ o d’estudiants i que com podreu compendre…quan aprens, no és taaant fàcil….

És una obra molt melòdica i té una mica de tot. Lligadures maquíssimes però gens fàcils, dobles cordes enèrgiques, alguns trossos rapidets que t’obliguen a dominar molt bé els compassos i els arcs i per sort el primer moviment almenys, es manté en 1a posició.

Ahir la tasca va ser sobretot exercitar les dobles cordes ja que és un tema pendent desde que les vaig començar a practicar amb Polo. Vam analitzar el problema que tinc a vegades i es dóna perque apreto massa el primer o 4rt dit i això fa que l’arc nomès toqui una de les dues cordes que se suposa que haurien de sonar.

Com sempre, la clau és fe.-ho ultra lent i marcant molt els canvis com si fossim un robot. Nomès quan el braç ja ha après el moviment, podem intentar fer-lo més ràpid. És increible però inicialment em sortia fatal i desprès a casa practicant, em sortia bastant decent. En el mateix dia. Crec que també hi juga molt el fet que gairebé mai toco dobles cordes. Si les incluís en el meu estudi diari, les tindria molt més assimilades. O sigui que a partir d’ara faré això!

Per altra banda, seguint amb el concert de Vivaldi, cada cop surt més net, afinat i amb menys entrebancs i em dóna més temps per pensar com ho he de tocar i no tant en què he de tocar

El concert de Vivaldi en La menor és per mi com un rally ja que cada dos per tres estic passant de 1a a 3er i al inrevès És una peça alegre (almenys el primer moviment) i avui l’hem treballat de dalt a baix varies vegades. Hem fet ènfasi en l’afinació ja que és el primer di que la duia i tampoc podiem fer meravelles.  Hem canviat alguna notació de les partitures ja que la susana trobava que algunes passatges quedaven millor d’una altra manera. De fet hi ha un parell de compassos que es toquen 3 cops durant la partitura. Doncs cada cop es toquen d’una forma diferent. Em refereixo a que a vegades es toca totalment en 1a, a vegades la majoria en 3era i per últim mig mig. Ben curiós però l’efecte realment és diferent. Això m’bliga a afinar molt i a practicar els canvis de posició de diferents formes.

Hi ha dos canvis en particular que em porten pel camí de l’amargura Un significa passar d’un FA primera corda (primer dit) a un RE en la mateixa corda, o sigui 4rt dit molt amunt al batidor posant el 1er dit en 3era. Per aconseguir encertar-la, el truc és lliscar primer el 1er dit del FA fins al LA, i desprès simular el LA-SI-DO-RE i així ja el trobo. L’altre tros complex és venint d’un MI en 3era corda (1 dit), anar a un SI en primera corda (2 dit). Per lograr-ho, el truc és altre cop simular que passem de MI a SOL o sigui que ja estem en 3era i desprès posem el segon dit, o sigui que tindriem un LA. Perfecte, ara nomès cal canviar de 3era a 1era corda i ja tenim el SI desitjat. Deunido eh?

Doncs aquest trucs desprès han de sortir instintivament. Però ara calen per afinar i no fustrar-se

Pel pròxim dia m’ho he de mirar bé amb els canvis d’arc que hem fet i lentament. També m’he de mirar un estudi de lligadures que li he demanat a la susana perque em costa fer-les netes entre cordes. M’ha donat un estudi de Kayser, el número 8 i deunidò també. És un estudi on les lligadures són de 6 en 6 o sigui que has de dividir bé l’arc Ja tinc feinaaa altre cop eh??

En un any i mig de violí se m’ha acumulat molt material d’estudi. El que sovint passa és que em canso de fer sempre el mateix i algunes peçes o exercicis o estudis queden enterrats durant mesos. Avui he reorganitzat el material i he seleccionat coses que hauria de recuperar perque tinc molt verdes. M’he posat a practicar:

- Polo: 2 exercicis de dobles cordes que no sortien i encara em costen molt (prioritat alta)
- Kayser: #1,#3,#5, #7
- Escala de ReM fins a 5a posició (prioritat alta)
- Wolfhart: Estudi en 3ra aburrit però important per afinar (prioritat alta)
- Lligadures de 2,3,4,5,8,16 per les 4 cordes en 1era
- Concertino de Baklnowa
- Sonata de Händel 1er,2on moviment
- Dancla: 2 estudis
- Krotkiewski: exercicis de primera a 3era (prioritat alta)

Com es pot veure ara em vull centrar molt en el canvi de posició NET sobretot per l’aifnació. I a més a més en aconseguir que el so sigui també més net i millori el pas de l’arc. Avui ja he fet 3 horetes repassant tot això. Estic motivat!!

Ahir vam començar el concert nº 6 de Vivaldi en La menor de que pertany a la col.lecció de 12 concerts de  ‘L’estro armonico‘. De moment vam fer una primera lectura del primer moviment ‘Allegro’ que combina tant 1era com 3era posició i que pel meu parer és molt alegre. Vam anar anotant on havia de fer els canvis de posició, retocant les lligadures, corregint els errors que feia de ritmes, etc. Aquesta peça m’agrada molt i és un repte pel tema 3era posició perque hi ha moments en que he de passar de tenir un MI (0) o un FA(1) a primera corda a tenir un RE (4) també en primera corda, que significa pujar tota la mà i encertar-la Un dels problemes que he detectat és que al haver-la escoltat via youtube per exemple, s’em cotnagia la velocitat i l’intento apendre a aquella velocitat i és clar, això MAI s’ha de fer! Total, que he d’estudiar-me-la a poc a poc i afinant i treient bon so. Desprès ja podré augmentar el tempo. No hi ha cap pressa! Però és que és genial! A més, és com Händel, és una obra ja amb cara i ulls, sense adaptacions

Aquest any el concert final de curs s’ha dividit en tres dies i aquest passat divendres vam tocar la majoria de violins, alguna veu i algun piano. Va ser una horeta farcida amb 10 intèrprets a una mitjana de 2 peces per músic. Jo vaig tocar la Bourree de Bach adaptada per violí i el primer moviment de la sonata HWV370 de Händel. He de dir que em va tremolar l’arc com sempre que toco en públic però aquest cop vaig poder-lo controlar bastant més que altres cops i pel que m’han dit alguns oïents, no es va notar quasi. Això és un gran progrès per mi i n’estic força content. Tant bon punt tingui els videos disponibles ja els penjaré Ara, desprès d’uns mesos atrafegats on el violí ha quedat més en segon pla i que gairebé tot el que feia era referent a orquestra (o 4rtet de violins), torno a tenir temps a casa per estudiar, etc.

El repte ara per mi és entrar molt més de ple a la 3era posició dins les peces. Per això el pròxim dia començarem amb el concert en La menor de Vivaldi. En tinc moltíssimes ganes i a més a més té molts detalls tècnics que em faran apendre espero moltes coses!! Us en deixo una versió que he trobat a youtube.

Desde finals de febrer fins ara hi ha hagut un parèntesi en les classes de violí degut a diverses coses. La principal és que em vaig lesionar un ombro i durant dues setmanes no vaig poder tocar. Desprès es va sumar a que una setmana no vaig poder anar ni a classe ni a orquestra i desprès a Setmana Santa i a que durant una setmana tampoc la profe podia donar classe. Total, que he perdut molt en aquests dies i ara estic recuperant la forma. Ahir vam estar practicant el concert que fem amb l’orquestra de Telemann i a treure el rovell de arc i cordes Al final el benedicte Susana va ser que m’havia de posar les piles però que rtanquil que no havia perdut tant ueee!!

Avui tenim orquestra amb en Lluís! Ja us explicaré!