Classe #23: Bach Una Matata

Ahir la classe va ser intensa. ens vam centrar en els primers compassos de Bourée de Bach. Repetició rera repetició fins a aconseguir un so net i suau. Va costar molt. De fet a vegaeds semblava que ho aconseguia i desprès tornava a fer els mateixos errors. I a més a més encara no domino la partitura o sigui que tinc l’atenció dividida. Aquest cop em centraré més en tocar bé i no pas en tocar TOTA la peça. No té sentit tocar-la tota si la toques fatal. Millor tocar 4 compassos però bé. La Susana em va ensenyar com fer els acords de manera no brusca ni violenta (que és com jo ho feia). També vaig poder tocar un momentet amb un violí i un arc professionals i em vaig quedar a quadres. Quina diferència. Però no nomès de so, sino que tot semblava molt més fàcil! I el so, era super curiós! Clar, quan un toca, el que sent és molt diferent del que sent la persona que no toca. Tens la caixa arran d’orella. Quan vagi a provar violins, no sé com podré veure si allò sona bé o no perque clar la sensació és super nova i inquietant. el mateix amb l’arc. És tot un món això i realment has d’haver tocat i provat molt violins i arcs per arribar a tenir un criteri. Sempre des del punt de vista musical eh? que és el que m’importa  ami, com a músic. Passo de pijades i d’especulacions perque ja començo a veure que hi ha molta farsa en aquest món.

~ per arquer a Juliol 17, 2008.