302: Afinació, velocitat, estudis

Avui ens hem centrat en el tercer temps del concert de Vivaldi. Concretament en aconseguir una bona afinació, mitjançant el mètode de comparació. Molta part del temps transcòrre a la 3a posició i és fàcil que vagis pujant o baixant el to perque no tens referències. Per això, la profe em feia comparar tots els Re, La en 3era amb la corda a l’aire del  costat i els Mi en 3era amb el mi a l’aire de la primera corda.  Per altra banda, hi ha trossos rapidets que em queden bruts i avui hem aplicat una tècnica per aconseguir dominar-los. Imaginem una seqüència de 8 semicorxees (sc) que volem fer ràpides però no ens en sortim. El primer pas és fer-les amb temps diferents, fent per exemple que en comptes de ser  sc,sc,sc,sc,sc,sc,sc,sc,  fem el ritme:

sc,c,sc,c,sc,c,sc,c  (semicorxea, corxea, etc)
Desprès fem al revès: c,sc,c,sc,c,sc,c,sc

D’aquesta manera, acostumem als dits a fer les sc en diferents parts del patró de ritme que molts cops és el que costa. Un cop hem fet diferents patrons, la seqüència de notes ja queda molt mès dominada i podem passar a fer tot sc altre cop. Ho varem provar i realment funciona. És com màgic

Hem reenganxat els estudis per intentar millorar molt l’afinació, l’arc i les lligadures perque quedin uniformes que actualment no ho són perque depén d’on sóc de l’arc, sona més fluix o més fort. A més a més, tinc el mal vici de, al canviar d’arc fer una mena d’acceleració que es tradueix en un canvi de volum no desitjat :s

Els dos estudis que he de practicar són del Kayser, el #8 i el #9.  Realment el Kayser és un llibre genial i que li pots treure molt suc perque els estudis no són soporífics i al final acabes xiulant-los mentalment tot el dia al metro i pel carrer perque tenen la seva melodiositat Crec que això és molt important quan estudies perque quan has de fer el mateix estudi 80-100 cops almenys ha de ser agradable, no creieu?

301: Wine+D’acord+DI

Bé, com ja haureu esbrinat, parlo de Vivaldi Avui hem estat mirant el tercer moviment i repassant com s’han de tocar diversos passatges i en quina part de l’arc. La part de l’arc és molt important quan es tracta de moviments ràpids o de diverses cordes i si ho fas on toca realment guanyes més que en velocitat, en calma i so. El que em passa a mi, com sempre, és que amb prou feines puc encertar els notes i el ritme com per poder-me preocupar de quina part de l’arc estic utilitzant i com està sonant tot plegat. Ara intentaré centrar-m’hi. També hi ha un altre tema: els cops d’arc. Poc a poc vaig millorant però amb molt poca seguretat. Aviam si amb alguns estudis i tècnica li dóno una emptenta!

Tornem-hi!

Bon any 2010! Aquest dijous torno a classe i aquest nadal he practicat de manera irregular. Ara, aquest gener m’hi he posat molt més, gairebé a diari perque tinc moltes ganes de fer grans progressos en el 2010. L’altre dia vaig assistir a un concert al Palau de la música on interpretaven alguns temes de Albioni, Pachabel, Corelli i les 4 estacions de Vivaldi. Va ser esgarrifós. No podia deixar de mirar els moviments, la tranquilitat amb què els músics passaven l’arc, etc. I la solista de les 4 estacions, excepcional. Quina enveja sana!!!! Però bé, cadascú amb els seus Vivaldis, jo m’he de barallar amb els 3 moviments del concert en La menor i encara en tinc per estona

Concert de nadal 2009

Fa molt que no escric i és perque últimamanet no feia res de nou a classe de violí. No és que no fes res de nou, però són coses tant de perfeccionament i correcció que no aportaven res a la meva crònica. Suposo que és normal que als inciis tingués moltes coses per explicar i ara ja no hi ha tanta cosa nova, i molta feina per fer el poc que sé, ben fet.

Excuses a part, aquest passat divendres vam celebrar el concert de nadal de l’estudi. Inicialment haviem de tocar el concert per 4 violins de Telemann però per causes diverses, es va cancel.lar una setmana abans. La profe em va proposar de fer una petita peça amb ella. No era complicada, era un minuet de Mozart, però clar, a una setmana del concert, era una mica precipitat. Me la vaig jugar i al final no va quedar malament

Bon Nadal a tots/es!!!

S02E16: Vivaldijant / Sevickjant

El nou cop d’arc, l’spiccatto em porta pel camí de l’amargura perque em surten uns bots molt alts i gens fluïts. La profe ja em va dir que clar a la primera no sortiria. Avui hem estat mirant perque no surt fàcilment. La idea és relaxar moolt el canell i deixar que sigui ell qui mogui l’arc fent cercles i no pas fer-ho amb el braç que és el que em surt instintivament.

Per relaxar canell, doncs toca fer exercicis de tècnica!!! I per això treiem de la motxilla el op3 de Sevick. Són 40 variacions d’un mateix tema per a diferents cops d’arc. És una passada de llibre perque els exercicis són curts però cada un és un món. De moment hem fet el 6 i el 8 k són conjunts de 4 semicorcheres per nota. La idea és que agafi soltura tocant-les cada cop més ràpid. Inicialment ho pots fer tranquil.lament tocant com sempre però quan vas pujant de velocitat te n’adones que no dones a l’abast. Però si començes ja tocant lentament i nomès movent el canell, vas pujant de velocitat i arribes molt més lluny i amb menys esforç. És bastant màgic la veritat

També hem fet una mica de Vivaldi per mirar bé els canvis de 1a a 3a que quedessin nets i fent algunes notes més seques que d’altres. He de reconeixer que em costa canviar el cop d’arc. Massa mesos fent un sol cop

Gairebé una desgràcia

Ahir mentre estudiava a casa em va petar la corda mi violentament. De l’ensurt em va saltar l’arc i al intentar agafar-lo, em va caure també el violí. Tot dos a terra, sí senyor. Per sort no hi ha hagut danys VISIBLES però avui amb més calma faré un anàlisi de la gravetat de l’accident . Espero que no s’hagi malmés!!!

S02E15: Nou cop d’arc!!!!

Quina il.lusió!! Avui hem començat a fer un nou cop d’arc.  Fins ara haviem fet el detache que era una nota per arc i el legato, que eren vàries notes per arc lligades. Doncs avui hem fet l’ Spiccato. La idea és fer botar l’arc contra les cordes amb precisió per a que cada cop que hi ha contacte entre arc i corda, soni una nota. O sigui que l’arc va botant i va tocant les notes separades per un espai de temps igual a l’estona que l’arc està rebotant a l’aire La teoria és simple però aconseguir-ho no tant. El principal problema que hi trobo jo és que costa esta relaxat perque vols k boti com tu vols i aleshores sense voler agafes massa fort l’arc i ja no té el comportament esperat. A més a més depenent de la corda, el pes de l’arc varia i l’spiccato l’has de fer més amunt o més avall de l’arc. La profe recomana primer fer detache amb el rang d’arc que necessitaràs i el ritme i aleshores començant arc avall, fer el primer bot per anar agafant-li el tranquillo. Costa però és molt emocionant!!!

Aquesta tècnica permet fer notes molt més ràpides ja que no mous el canell ni el braç gairebé, sino els dits i això et permet aconseguir molta més velocitat amb menys esforç. L’altra cosa important és que si nomès fem botar l’arc el so és molt fluix, per això hem de passar una mica d’arc també en el moment de contacte de l’arc amb la corda per així etnir més fregament => més so

Aquesta tècnica l’hem après arrel d’un tros final del concert op2. de Seitz on hi ha un seguit de semicorxeres que cal fer ràpidament i amb spiccato.

S02E14: Qüestió de ritme

Hi ha una peça que tinc desde fa temps però en la qual no haviem entrat de fons perque teniem audició final de curs i altra feina pendent. Ahir hi vam entrar i av ser productiu. Es tracta del concert #2 de Seitz. És un concert que anomenen ‘fàcil’ o d’estudiants i que com podreu compendre…quan aprens, no és taaant fàcil….

És una obra molt melòdica i té una mica de tot. Lligadures maquíssimes però gens fàcils, dobles cordes enèrgiques, alguns trossos rapidets que t’obliguen a dominar molt bé els compassos i els arcs i per sort el primer moviment almenys, es manté en 1a posició.

Ahir la tasca va ser sobretot exercitar les dobles cordes ja que és un tema pendent desde que les vaig començar a practicar amb Polo. Vam analitzar el problema que tinc a vegades i es dóna perque apreto massa el primer o 4rt dit i això fa que l’arc nomès toqui una de les dues cordes que se suposa que haurien de sonar.

Com sempre, la clau és fe.-ho ultra lent i marcant molt els canvis com si fossim un robot. Nomès quan el braç ja ha après el moviment, podem intentar fer-lo més ràpid. És increible però inicialment em sortia fatal i desprès a casa practicant, em sortia bastant decent. En el mateix dia. Crec que també hi juga molt el fet que gairebé mai toco dobles cordes. Si les incluís en el meu estudi diari, les tindria molt més assimilades. O sigui que a partir d’ara faré això!

Per altra banda, seguint amb el concert de Vivaldi, cada cop surt més net, afinat i amb menys entrebancs i em dóna més temps per pensar com ho he de tocar i no tant en què he de tocar

S02E13: Arrass 3era…ojo nieve…..1a….gira derecha…

El concert de Vivaldi en La menor és per mi com un rally ja que cada dos per tres estic passant de 1a a 3er i al inrevès És una peça alegre (almenys el primer moviment) i avui l’hem treballat de dalt a baix varies vegades. Hem fet ènfasi en l’afinació ja que és el primer di que la duia i tampoc podiem fer meravelles.  Hem canviat alguna notació de les partitures ja que la susana trobava que algunes passatges quedaven millor d’una altra manera. De fet hi ha un parell de compassos que es toquen 3 cops durant la partitura. Doncs cada cop es toquen d’una forma diferent. Em refereixo a que a vegades es toca totalment en 1a, a vegades la majoria en 3era i per últim mig mig. Ben curiós però l’efecte realment és diferent. Això m’bliga a afinar molt i a practicar els canvis de posició de diferents formes.

Hi ha dos canvis en particular que em porten pel camí de l’amargura Un significa passar d’un FA primera corda (primer dit) a un RE en la mateixa corda, o sigui 4rt dit molt amunt al batidor posant el 1er dit en 3era. Per aconseguir encertar-la, el truc és lliscar primer el 1er dit del FA fins al LA, i desprès simular el LA-SI-DO-RE i així ja el trobo. L’altre tros complex és venint d’un MI en 3era corda (1 dit), anar a un SI en primera corda (2 dit). Per lograr-ho, el truc és altre cop simular que passem de MI a SOL o sigui que ja estem en 3era i desprès posem el segon dit, o sigui que tindriem un LA. Perfecte, ara nomès cal canviar de 3era a 1era corda i ja tenim el SI desitjat. Deunido eh?

Doncs aquest trucs desprès han de sortir instintivament. Però ara calen per afinar i no fustrar-se

Pel pròxim dia m’ho he de mirar bé amb els canvis d’arc que hem fet i lentament. També m’he de mirar un estudi de lligadures que li he demanat a la susana perque em costa fer-les netes entre cordes. M’ha donat un estudi de Kayser, el número 8 i deunidò també. És un estudi on les lligadures són de 6 en 6 o sigui que has de dividir bé l’arc Ja tinc feinaaa altre cop eh??

Reorganitzant l’estudi

En un any i mig de violí se m’ha acumulat molt material d’estudi. El que sovint passa és que em canso de fer sempre el mateix i algunes peçes o exercicis o estudis queden enterrats durant mesos. Avui he reorganitzat el material i he seleccionat coses que hauria de recuperar perque tinc molt verdes. M’he posat a practicar:

- Polo: 2 exercicis de dobles cordes que no sortien i encara em costen molt (prioritat alta)
- Kayser: #1,#3,#5, #7
- Escala de ReM fins a 5a posició (prioritat alta)
- Wolfhart: Estudi en 3ra aburrit però important per afinar (prioritat alta)
- Lligadures de 2,3,4,5,8,16 per les 4 cordes en 1era
- Concertino de Baklnowa
- Sonata de Händel 1er,2on moviment
- Dancla: 2 estudis
- Krotkiewski: exercicis de primera a 3era (prioritat alta)

Com es pot veure ara em vull centrar molt en el canvi de posició NET sobretot per l’aifnació. I a més a més en aconseguir que el so sigui també més net i millori el pas de l’arc. Avui ja he fet 3 horetes repassant tot això. Estic motivat!!