S02E13: Arrass 3era…ojo nieve…..1a….gira derecha…

El concert de Vivaldi en La menor és per mi com un rally ja que cada dos per tres estic passant de 1a a 3er i al inrevès És una peça alegre (almenys el primer moviment) i avui l’hem treballat de dalt a baix varies vegades. Hem fet ènfasi en l’afinació ja que és el primer di que la duia i tampoc podiem fer meravelles.  Hem canviat alguna notació de les partitures ja que la susana trobava que algunes passatges quedaven millor d’una altra manera. De fet hi ha un parell de compassos que es toquen 3 cops durant la partitura. Doncs cada cop es toquen d’una forma diferent. Em refereixo a que a vegades es toca totalment en 1a, a vegades la majoria en 3era i per últim mig mig. Ben curiós però l’efecte realment és diferent. Això m’bliga a afinar molt i a practicar els canvis de posició de diferents formes.

Hi ha dos canvis en particular que em porten pel camí de l’amargura Un significa passar d’un FA primera corda (primer dit) a un RE en la mateixa corda, o sigui 4rt dit molt amunt al batidor posant el 1er dit en 3era. Per aconseguir encertar-la, el truc és lliscar primer el 1er dit del FA fins al LA, i desprès simular el LA-SI-DO-RE i així ja el trobo. L’altre tros complex és venint d’un MI en 3era corda (1 dit), anar a un SI en primera corda (2 dit). Per lograr-ho, el truc és altre cop simular que passem de MI a SOL o sigui que ja estem en 3era i desprès posem el segon dit, o sigui que tindriem un LA. Perfecte, ara nomès cal canviar de 3era a 1era corda i ja tenim el SI desitjat. Deunido eh?

Doncs aquest trucs desprès han de sortir instintivament. Però ara calen per afinar i no fustrar-se

Pel pròxim dia m’ho he de mirar bé amb els canvis d’arc que hem fet i lentament. També m’he de mirar un estudi de lligadures que li he demanat a la susana perque em costa fer-les netes entre cordes. M’ha donat un estudi de Kayser, el número 8 i deunidò també. És un estudi on les lligadures són de 6 en 6 o sigui que has de dividir bé l’arc Ja tinc feinaaa altre cop eh??

Reorganitzant l’estudi

En un any i mig de violí se m’ha acumulat molt material d’estudi. El que sovint passa és que em canso de fer sempre el mateix i algunes peçes o exercicis o estudis queden enterrats durant mesos. Avui he reorganitzat el material i he seleccionat coses que hauria de recuperar perque tinc molt verdes. M’he posat a practicar:

- Polo: 2 exercicis de dobles cordes que no sortien i encara em costen molt (prioritat alta)
- Kayser: #1,#3,#5, #7
- Escala de ReM fins a 5a posició (prioritat alta)
- Wolfhart: Estudi en 3ra aburrit però important per afinar (prioritat alta)
- Lligadures de 2,3,4,5,8,16 per les 4 cordes en 1era
- Concertino de Baklnowa
- Sonata de Händel 1er,2on moviment
- Dancla: 2 estudis
- Krotkiewski: exercicis de primera a 3era (prioritat alta)

Com es pot veure ara em vull centrar molt en el canvi de posició NET sobretot per l’aifnació. I a més a més en aconseguir que el so sigui també més net i millori el pas de l’arc. Avui ja he fet 3 horetes repassant tot això. Estic motivat!!

S02E12: Començem amb Vivaldi

Ahir vam començar el concert nº 6 de Vivaldi en La menor de que pertany a la col.lecció de 12 concerts de  ‘L’estro armonico‘. De moment vam fer una primera lectura del primer moviment ‘Allegro’ que combina tant 1era com 3era posició i que pel meu parer és molt alegre. Vam anar anotant on havia de fer els canvis de posició, retocant les lligadures, corregint els errors que feia de ritmes, etc. Aquesta peça m’agrada molt i és un repte pel tema 3era posició perque hi ha moments en que he de passar de tenir un MI (0) o un FA(1) a primera corda a tenir un RE (4) també en primera corda, que significa pujar tota la mà i encertar-la Un dels problemes que he detectat és que al haver-la escoltat via youtube per exemple, s’em cotnagia la velocitat i l’intento apendre a aquella velocitat i és clar, això MAI s’ha de fer! Total, que he d’estudiar-me-la a poc a poc i afinant i treient bon so. Desprès ja podré augmentar el tempo. No hi ha cap pressa! Però és que és genial! A més, és com Händel, és una obra ja amb cara i ulls, sense adaptacions

S02E11: Audició a l’escola

Aquest any el concert final de curs s’ha dividit en tres dies i aquest passat divendres vam tocar la majoria de violins, alguna veu i algun piano. Va ser una horeta farcida amb 10 intèrprets a una mitjana de 2 peces per músic. Jo vaig tocar la Bourree de Bach adaptada per violí i el primer moviment de la sonata HWV370 de Händel. He de dir que em va tremolar l’arc com sempre que toco en públic però aquest cop vaig poder-lo controlar bastant més que altres cops i pel que m’han dit alguns oïents, no es va notar quasi. Això és un gran progrès per mi i n’estic força content. Tant bon punt tingui els videos disponibles ja els penjaré Ara, desprès d’uns mesos atrafegats on el violí ha quedat més en segon pla i que gairebé tot el que feia era referent a orquestra (o 4rtet de violins), torno a tenir temps a casa per estudiar, etc.

El repte ara per mi és entrar molt més de ple a la 3era posició dins les peces. Per això el pròxim dia començarem amb el concert en La menor de Vivaldi. En tinc moltíssimes ganes i a més a més té molts detalls tècnics que em faran apendre espero moltes coses!! Us en deixo una versió que he trobat a youtube.

S02E10: Reengantxant el ritme

Desde finals de febrer fins ara hi ha hagut un parèntesi en les classes de violí degut a diverses coses. La principal és que em vaig lesionar un ombro i durant dues setmanes no vaig poder tocar. Desprès es va sumar a que una setmana no vaig poder anar ni a classe ni a orquestra i desprès a Setmana Santa i a que durant una setmana tampoc la profe podia donar classe. Total, que he perdut molt en aquests dies i ara estic recuperant la forma. Ahir vam estar practicant el concert que fem amb l’orquestra de Telemann i a treure el rovell de arc i cordes Al final el benedicte Susana va ser que m’havia de posar les piles però que rtanquil que no havia perdut tant ueee!!

Avui tenim orquestra amb en Lluís! Ja us explicaré!

The Heifetz Collection: Noves adquisicions

Remirant per diversos llocs web perque en persona no es troba res de res, he pogut aconseguir 4 volums més de la colecció de RCA Victor de Heifetz. M’arribaran en unes setmanes i ja en tinc ganes!

- Vol 17.  Bach: Sonatas & Partitas

- Vol 21.  Kornglod, Rózsa, Waxman

- Vol 24. Bach, Mozart, Vitali, Paganini

- Vol 40. Gershwin & Encores

Una petita col.lecció que espero al llarg del temps podr anar completant. Amb aquests 4 Volums ja en tindré 9 de 40, un 22.5% jejeje

Practicant lligadures II

Bé, en el missatge anterior parva a de la Sonata amb lligadures difícils etc. Doncs a arrel d’això, de la impossibilitat de fer-ho bé, em vaig decidir a fer exercicis de lligadures. I què vaig fer, doncs aig començar amb l’escala però desprès vaig agafar l’estudi #1 de Kayser que tot són corcheres i vaig tocar-lo tot fent lligadures de 8 notes. No és tant ràpid com les de Beethoven, però em serveix per dividir bé l’arc sense presses. La sorpresa va ser que m’en sortia prou bé. Desprès ho vaig fer amb 16 notes per arc i hi havia trossos de l’estudi que no els podia tocar bé. Davant d’això vaig preferir tornar a les 8 notes que almenys les podia tocar sense problemes i així podia perfeccionar la tècnica que és el que busco.

Desprès em vaig entusiasmar i vaig fer el #3 i el #9 també lligant. El numero #9 que és el trencadits, em va resultat molt més fàcil ja que ara un cop tenia la tècnica de 8 notes per arc, no m’havia de fixar en l’arc casi i nomès amb l’afinació de la mà esquerra.

Doncs res, que això de les lligadures tira endavant!

Practicant lligadures

Fa més o menys una setmana que no em puc treure del cap la Sonata num 5 “Primavera” per violí i piano de Beethooven. La vaig sentir fa poc en un CD de NAXOS del genialissim Milstein i ja és un no parar

No em va faltar que la sussana em digués que tenia ‘coses’ (traducció: És xunga ) per veure que de moment encara no la podria fer.

Com que sóc caparrut vaig fer-me amb les partitures i vaig començar a mirarm-ho. Nomès començar ja vaig flipar, una blanca lligada amb 8 semicrocheres. Val, provo i com és d’esperar, sonava però gens uniforme, algunes semis més llargues que altres, alguns casi ni se sentien. Al fina més menys logro que sonin, alentint el ritme és clar.  Desprès me n’assabento que clar la blanca s’ha de vibrar. Beeno, intentem-ho.  Impossible, si em poso a vibrar-la, desprès no ho sé enllaçar amb les 8 semis. Buff sí que té coses.

Segueixo, els seguents 9 compassos logro més o menys executar-los, sense vibratos ni finures Ara ve una altra part de lligadures de 8 corcheres en forma com d’arpegi. Aquí el violí acompanya al piano que és qui toca el tema. Això no em surt ni patràs!! I m’he quedat aqui perque he vist que potser si em poso a fr algo així i ho toco infinits cops l’avorriré i em faria molt ràbia perque és el que amb guitarra em va passar amb ‘Stairway to heaven’ per exemple.

Beno, ja tinc com a mínim dues peçes que ‘HE D’ARRIBAR A TOCAR’ que són:

- Dança Húngara #5 de Brahms

- Sonata #5 de Beethoven

Us en poso un vídeo perque almenys pugueu disfrutar-la!!! A que sembla fàcil??? Aqui la toca el sr. Oistrakh del qual el meu pare n’és fan.

S02E09: Orquestra de 2 violins

Ahir van faltar dos dels quatre violins que serem ara a orquestra. Sí, poc a poc anem sumant jajaaja. Potser en comptes de orquestra s’hauria de dir no se, quartet de violins o algo així. Bé, sigui com sigui vam estar matxacant a base de bé el Canon de Pachelbel. Aviam, el podem arribar a fer complert però hi ha moments de caos de ritme, caos de afinació Però comentàvem amb en Lluís que fa 2 mesos, abans de nadal quan el vam veure per primer cop van dir: Això ens durà mesos nomès per apendre-ho o per poder tocar els trossos complicats, es ràpids i els de 3era posició. Bé, ens queda molt per dominar-lo clar, però que ja puguem fer-lo de inici a final, per mi és una passada, la veritat.

Aquest canon té trossos moolt lents, alguns molt ràpids, i alguns que són bàsicament molt enrebassats perque has d’anar esquivant cordes sense parar. Clar, si vens d’un tros esverat amb fuses  i et toca tocar negres amb punt doncs és fàcil anar-te’n de temps.

S02E08: Escales, sonates i vibracions

Avui hem estat fent diverses coses. Primer hem començat amb l’escala que des de fa unes setmanes s’ha convertit en l’exercici d’escalfament. Jo a casa la faig molts cops però no tinc la paciència de fer-la lentament. A classes és una obligació i allà és un patino ja que quan toco lentament es noten molt les pressions que exerceixo sobre l’arc, sobretot al taló. És lllavors quan mirem de solucionar-ho fent diverses proves. També hi ha 2 punts crítics que són quan canvio de 1a a 3a posició a la 2a corda (de DO a RE) i quan canvio de 3era a 5a a la 1a corda (de SI a DO). Cada cop surt millor crec i sobretot l’afinació que els primers cops al pujar era una i al baixar era una altra JAJAJA. Ara tinc molts ‘punts de control’ que m’ajuden a corregir.

Desprès hem fet el 1er temps de la Sonata de Händel. Tocava, paràvem, tocava, paràvem. Anar polint molts detalls perque una cosa és tocar-ho. Sí, ho puc tocar tot. L’altre es tocar-ho bé, o sigui amb so, afinació, suavitat als canvis de corda, que les escales sonin uniformes, que no sonin les cordes del costat, bla bla bla!

Per últim hem fet una mica de vibrato. Bàsicament m’ha fet provar de fer el vibrato a diferents llocs i amb diferents dits. A partir d’ara he de vibrar les rodones de la Sonata per exemple i també algunes negres i rodones del concertino de Baklanowa.

Doncs res, un altr dia ben aprofitat encara que per als lectors del blog sigui una mica del mateix ja que no hi ha novetats com als primers mesos Ho sento, era impossible seguir aquella pendent de novetats