Videoteca: Maig

Disfruteu aquesta interpretació del concert en Mi menor de Mendelsshon de la mà de Sarah Chang ! Qui pugués tocar això!! Buaaa

Classe #15: Buscant el so

Últimament estic notant que el so de, sobretot, la primera corda ha empitjorat moltissim fins a nivells de dir: Què és aquests grinyol!?!? Tot va començar quan vaig canviar la corda vella que la Susana em va canviar a les primeres classes per una de nova i bona. Aleshores es va evidenciar un fet i és que mai he tocat bé i al posar una corda nova, això ha emergit Avui hem mirat com solucionar aquest problema. Desprès de diverses proves hem arribat a la conclusió que el meu dit petit em fa la punyeta de mala manera i provoca que no toqui amb prou perssió sobre les cordes i surti el grinyol. Per solucionar-ho, de moment hem decidit que tocaré molt més fort, com si totes les peces fossin fortissimo, i més endavant ja aniré baixant la pressió fins a trobar-me còmode amb els diferents volums. no hem afegit res al repertori d’estudi, ja que ja vam deidcar tota la sessió a buscar el so. Ah! en principi el dia 30 de Maig tocaré 2 o 3 peces Russes en una audició a la mateixa escola. Es veu que gairebé cada mes hi ha una audició on els alumnes toquen peces de les que aprenen a l’academia. Trobo que està molt bé perque així perds la por escènica i tot i que fa una mica de respecte, també fa il.lusió

Classe #14: Lligant a classe

Ei! Sense malpensar!! Avui a classe hem començat fent escales lligades. Primer lligava dues notes, desprès 3, 4, 6 i ens hem emocionat i n’hem fet fins a 15, o sigui dues octaves!!! Ha estat molt divertit i tot i que no sonava del tot fi, el veure que podia repartir bastant bé l’arc m’ha animat moltíssim! Desprès hem atacat el Kayser #1 per veure si el so era més bo. Crec que ho ha estat degut a que ja faig els canvis de corda mès accentuats. Ara tinc feina nova, el Kayser #3 que hem provat per practicar la lectura ad hoc. La peça és el doble de llarga que el Kayser #1 però és molt maca També he tocat les 3 peces russes lentes varies vegades. Hem detectat que en alguns casos apreto massa l’arc en la 1a i 2a corda. Quan no apreto, sona molt millor. Petits detalls per anar polint el so. La profe m’ha ensenyat un llibre nou d’un tal Polo que va sobre dobles cordes. Ja tinc ganes de que em digui que el comencem

PD: El video no té res a veure però em fa molta gràcia!

Classe #13: Va d’angles mal calculats

Avui hem descobert una altra cosa que no feia bé i que resultava en un so no gaire agradable. Es tracta de l’angle que forma l’arc amb algunes cordes. Jo els angles els feia molt semblants entre cordes i per això la 4rta corda no acabava de sonar bé (molt fuixeta). Ara els angles són molt més diferenciats. Sumat a això hi ha el fet de que el dit petit de la mà dreta, que subjecta l’arc, em fa anar pel mal camí i tombo l’arc cap amunt. Hem fet proves de tocar amb l’arc al revès per veure el pes que feia que se sentís bé per desprès intentar imitar-lo amb l’arc correctament agafat. No hem fet res de l’estudi de Sitt que m’havia preparat perque la profe diu que primer hem de resoldre això abans de seguir amb coses noves. Ho trobo molt encertat perque de res serveix fer coses noves si lo bàsic no em surt bé. Hi ha una altra cosa important. M’he acostumat, no sé perquè, a tocar molt fluix i avui ens hem dedicat a canviar això també. Vinga, endavant, endavant!! Cada dia queden menys coses xungues per descobrir Suposo….

Intensiu

Ahir a la tarda vaig fer un intensiu de violí. Bé, lo d’intensiu no ho serà per a músics professionals ja que ells deuen practicar molt més i cada dia però bé, per mi va ser intensiu. Els divendres nomès treballo al matí i això vol dir que tinc tota la tarda lliure. Durant la setmana hi ha dies que no puc practicar gens doncs tinc o bé pràctiques de la UOC o altres compromisos.

Doncs bé, la sensació de tocar durant 4 hores (amb pauses, és clar) va ser molt gratificant! No em vaig cansar gens i vaig poder concentrar-me en el que més em costa de cada peça/estudi/tècnica que faig.

Ja tenia bastant après l’estudi de Kayser #1, les cançons russes, etc i ara és com tornar-ho a estudiar doncs he de fer cas de les dinàmiques i els 4rts dits quan la partitura així ho indica. Això del 4rt dit se m’ha fet bastant difícil sobretot a l’hora de treure un so net ja que el dit petit no acaba de trepitjar fermament la corda. Per el contrari, l’afinació crec que ha millorat doncs el 4rt dit m’ajuda a canviar de corda amb un punt de referència.

L’estudi #26 a la tercera posició del sr. Sitt és completament nou per mi i de moment nomès he d’estudiar-me els primers 19 compassos. Sí, és tope poc però ja m’ha costat prou tocar aquestes 114 notes

Classe #12: Planificant l’estudi

Com que començo a tenir moltes coses per practicar, avui he demanat ala Susana que em fes una mica de planificació de l’estudi. Més que res que si cada dia toco 4 coses, potser no estic fent els exercicis correctes i no aprofito les 10-12 hores que destino al violí setmanalment. Hem fet un quadre amb tres columnes: Tènica, Estudis i Peces i hi hem col.locat tot el material que estic fent fins al moment. Desprès hem definit un ordre d’estudi. Ho veig més clar així

També hem estat mirant els llibres de Sitt i Krotkiewski per mirar què podriem començar a fer i hem començat un estudi de Sitt de la tercera posició. És com tornar a començar perque totes les posicions dels dits són noves per mi però m’agrada molt tocar tant amunt del batidor!

He tocat tres de les peces russes però no les havia estudiat bé doncs no havia parat atenció a la digitació i en moltes notes que en toeria es fan amb el 4rt dit (LA, MI) jo les feia a l’aire. Total, que les he de tornar a estudiar amb la digitació bona. També he tocat el #1 de Kayser i ara ja hauré de fer la digitació amb 4rt dit també i a més a més, intentar fer les dinàmiques. Dinàmiques? Què és? Doncs per exemple, vol dir tocar més fort o més fluix segons digui la partitura amb tot un seguit de signes que m’he de començar a fer meus. Està molt bé perque cada cop anem completant més l’execució amb detalls i tot i que es complica tot, em motiva molt més. Hem afegit l’escala de ReM a la 3era posició al meu repertori de tècnica.

Per acabar, hem provat una cosa que tenia moltes ganes de fer: el vibrato!!! La profe em diu: Va si t’haguessis d’inventar com fer el vibrato, com el faries? Jo allà fent el que podia jajaja però de vibrato res. Aleshores m’ha explicat com fer-lo i increible, hi havia algo de vibrato en allò que sentia. M’ha explicat que cal relaxar molt la mà i el dit i no moure amunt i avall el dit sino que ha de ser la mà o el braç. Ho hem provat amb diferents dits i a diferents posicions del batidor i no és gens fàcil però com que el resultat que se n’obté és tant maco, m’ho curraré molt per poder-lo utilitzar el més aviat possible

Fins la pròxima!

Un Polonès que em fa moure els dits Ziga Zaga

Avui m’ha arribat un llibre d’exercicis que aquí a la Península no es troba per enlloc. Es tracta d’un llibret d’unes 90 pàgines de l’editorial PWM (Polskie Wydawnictwo Muzyczne). L’autor és el sr Witold Krotkiewski. El llibre està enfocat als canvis de posicions de la mà esquerra. M’intentaré explicar una mica millor. Recordeu que a les primeres classes us parlava d’un patró de dits T-T-S-T que per exemple significava que a la corda de SOL trobariem les notes (SOL-LA-SI-DO-RE) ? Doncs el SOL ja sabeu que és la nota  l’aire, i el LA era amb el primer dit a una distància d’un TO del SOL i així anar fent fins a tenir el RE amb el 4rt dit. Això és la primera posició doncs el primer dit esta a la primera nota (LA) desprès de la corda a l’aire (SOL).

Ara imaginem que el primer dit no el posem a la posició del LA, sino del SI. aleshores tindriem la mà desplaçada cap al pont. Això és la 2a posició. De què serveix??? Entre d’altres coses, per arribar una nota més amunt quan siguem a la corda de MI. Abans podiem arribar fins al SI i en canvi ara podriem arribar al DO.

Això que he dit es pot extrapolar a la 3era, 4rta….7ena posició per exemple i això vol dir que cada cop ens movem per una franja del batidor (encara em surt la paraula màstil) més elevada. A mès a més, cada cop tenim els dits més juntets doncs com més amunt, més junts estan els semitons i tons.

Un dels grans problemes consiteix en trobar la primer nota per exemple. Per trobar el LA o el DO a la corda de SOL és relativament fàcil però trobar-hi un MI per exemple, és més complex. Per això cal fer exercicis per anar fent memòria tàctil/sonora I per tot això van molt bé els estudis del sr. Krotkiewski. Bé, prou de parlar i més practicar i mure els dits Ziga Zaga!

Visita Audenis

Avui he passat fugaçment per Audenis. N’he sortit amb 4 llibres del sr. Sitt, que contenen en total 80 estudis per a les posicions 1,2,3,4,5,6 i 7. De moment nomès faré alguns de 1 i 3 (llibres 1,2,3) o sigui que l’unic que de moment s’esperarà a que l’obri, és el 4rt (posicions 6 i 7). He aprofitat per comprar la resina que em va recomanar la profe, la Bernardel. Ja l’he provat i no té res a veure amb la que tenia originalment També he comprat unes cordes Infeld blue. He de fer molta feina per la UOC o sigui que he pogut assajar molt poc.

Les matemàtiques de la música

Molts cops hem sentit que hi ha gent més de ciències i gent més de lletres. On hi tenen cabuda els músics? Doncs la veritat és que no ho sé però el que està clar és que la música i les matemàtiques estan intrínsecament relacionades. M’agradaria, desde la meva vessant ‘freaky’ d’informàtic que sóc explicar algunes coses que molts sabreu, d’altres no i us faran gràcia i que a mi la veritat és que em meravellen.

Alguns haureu vist més d’un cop que per denotar el LA es fa servir el numero 440. Aquest 440 és una frequència. això vol dir, fer alguna cosa 440 vegades per segon. Doncs sí, aneu ben encaminats, si fem vibrar una corda 440 vegades per segon, obtindrem un senyor LA. La gracia és que ara aplicarem les matemàtiques. Si agafem i dividim 440 entre 2, tenim 220 Hz i sabeu què tindriem? El LA de l’octava més avall!!! Increible. Tornem a dividir, 110Hz, doncs sín, el LA de més avall encara. Per últim, dividim altre cop i tenim que el LA més baix que sentim és el LA1 (A1) que es produeix quan la corda vibra 55 vegades per segon. Si per el contrari multpliquem el 440 per 2, tenim el LA5, etc.

Si volguessim trobar els 12 semitons d’una escala, nomès caldria dividir en parts iguals la diferència entre un LA (440 per exemple) i el següent LA (880). D’aquesta manera, trobariem les frequències de totes les notes.

Total, que segons aquesta representacio numèrica de les notes, es poden trobar també moltes altres coses. Per exemple, per trobar les notes d’un acord, cal trobar aquelles freqüencies que entre elles mantenen una relació de 3:2.

Una altra observació: Com que a octaves baixes les notes estan molt juntes (de LA1 a La2 nomès hi han 55Hz) i a octaves altes, les freqüències estan molt separades (de LA4 a La5 hi ha 440Hz) és normal que alhora de guardar aquestes freqüències en un ordenador per exemple, no es destini la mateixa precisió a les notes altes que a les baixes ja que tenir una percisió d’1Hz al La5 no té el mateix impacte que al La5 m’enteneu?

Bé, s’ha acabat el freakisme per avui! Algú ha entès alguna cosa??

Classe #11: des de Baklanowa a Krotkiewsky via Kayser

Bé, ja fa dos mesos i mig que vaig començar amb tot això del violí tot i que em dona la sensació de que duc molt més. Avui la classe ha anat molt bé. Hem fet una mica de tot. Primer hem fet els exercicis de canvi de 1era a 3era posició del Krotkiewsky i llàstima perque no havia llegit bé la partitura i no els feia correctament però beno, pel pròxim dia ja ho solucionarem!
Desprès, hem fet l’estudi #1 de Kayser amb diferents velocitats per anar corregint diferents problemes que em van sorgint. Hem vist que tinc problemes per fer passatges descendents. O sigui que si per exemple sóc a la primera corda, el MI, i haig de fer SOL, FA#, MI, doncs quan col.loco el dit del SOL, bé però desprès al treure’l i posar el primer dit del FA#, trec el dit d’una manera ‘pecul.liar’ que fa que soni lleig.
També hem provat de treure un so més constant a totes les cordes.  Quan intento anar una mica més ràpid, no moc suficientment el canell i això ocasiona que l’arc s’em torçi i soni lleig també.
Desprès he tocat el Largo affettuoso de Corelli i la Mazurka de Baklanowa que feia molt que no tocava. Han sonat millor que en el passat però encara s’han de polir molt! No puc pretendre avançar amb peçes més complicades si amb aquestes encara no estic segur i confiat. Les havia deixat una mica de banda perque tenia el Kayser i els Krotkiewsky però ara tinc ganes de fer-les Bé, Bé.
Ah! i tinc més material per afegir al FOC! Tot un seguit d’escales d’un llibre Rus que no sé ni escriure…… i alguna peça senzilla que utilitza aquests escales.

Seguirem infomant…..